Quines van ser les teues primeres experiències en el muntanyisme?

Vaig començar a eixir a la muntanya en 2003 perquè un company de treball em va presentar aquesta afició. Les meues primeres experiències van ser amb un club d'Alacant fent rutes per zones que fins al moment no coneixia i que no havia practicat mai.
 

Ha canviat el teu esport favorit amb el pas del temps?

Actualment el meu esport favorit continua sent fer caminades o travessies per la muntanya, sobretot a l'estiu. Una cosa nova és que ara també isc a córrer als matins. En línies generals no he fet grans fites, al principi feia xicotetes rutes i ara fem travessies importants de nou o deu dies per la muntanya.

Explica'ns sobre la teua trajectòria en FEMECV. Quan i com vas conéixer la Federació?

Vaig conéixer a la Federació aquest estiu també a través d'un conegut, un amic en aquest cas. Em va comentar que era una activitat interessant que em podria agradar. Em vaig plantejar que potser era una bona idea en disposar ara d'un major temps lliure i, també perquè m'agrada descobrir activitats i persones noves.
 

Què t'ha portat a fer el salt a l'organització i gestió de FEMECV?

És una mescla de curiositat per conéixer una activitat diferent i interés, a més de que ara dispose de temps per a poder fer-ho. Si puc dedicar-me a alguna cosa que reporte benefici als altres, ací estaré.
 

En aquest sentit, és fàcil compaginar la teua vida personal amb el teu nou càrrec?

Per a mi no és complicat perquè viu amb la meua parella en un poble xicotet de la zona. Em puc dedicar a la Federació perquè estic jubilada, el meu treball m'ho hauria impedit en el minut un. Ara dispose de temps, tinc més activitats, però les puc compaginar bé, no em resta. Ara és un moment que puc desenvolupar, en un altre moment haguera dit que no ja d'entrada, era impossible plantejar-me'l.
 

Quines particularitats de la vocalia d'Esports per a Persones Majors et van decantar a convertir-te en el seu representant?

Carlos Ferris em va proposar aquesta oportunitat. Per la meua edat, tinc 66 anys i estic jubilada, podria quadrar en aquesta àrea nova. La vocalia d'Esports per a Persones Majors es basa a crear una xarxa per a promocionar i donar visibilitat a les persones majors i que se senten més identificades amb qualsevol tipus d'esport. És necessari que les persones majors se senten integrades en tots els nivells perquè, a més, el nombre de persones majors cada vegada és superior en aquesta societat. Per això, cal crear aquest tipus de vocalies i anar fent xarxa. No sé si em resultarà esgotador, però de moment en això estic treballant.

De quina manera treballeu per a materialitzar aquests objectius?

Ara mateix el treball consisteix a realitzar reunions amb un grup de col·laboradors que s'està ampliant, i observar que objectius podem plantejar-nos. Estem també en contacte amb els clubs que tenen inquietuds per a així fer jornades específiques i monogràfiques en les quals participe la gent gran, a partir dels 56 anys, la qual cosa anomenaríem sèniors. La idea és, en principi, realitzar activitats d'un dia acompanyades de xarrades divulgatives.  

No obstant això, la labor més important és donar-nos a conéixer als clubs, que ells siguen els que ens proposen iniciatives per a anar ja treballant. No volem col·locar-nos com una cúpula per damunt d'ells o dissenyar un pla magistral. Encara que ens moguem més des de la federació, ells tenen molt a dir, ací és on està la gent. Es tracta que hi haja col·laboració entre tots. Ara mateix estem en l'inici i aquest és el treball que cal anar fent a poc a poc.
 

En quin punt us trobeu?

Donant-nos a conéixer. Volem començar prompte, però quan puguem, perquè es necessita una planificació amb temps per a endinsar-nos en l'engranatge. Algun club ja està proposant. La idea és acceptar les seues propostes i fer-les també per part nostra.

Volem complir la primera iniciativa en el primer semestre, i tenim un altre projecte en ment. Es tracta d'una mini travessia per alguna zona de la Comunitat Valenciana dirigida només per a persones majors, però requereix la participació d'ajuntaments i clubs. Crec que això ocorrerà en una segona etapa quan ja ens hàgem donat a conéixer. És qüestió de temps, però a través del treball s'aconseguirà.

Quins són els beneficis de practicar esports de muntanya per a les persones majors?

Els beneficis són infinits. Per a mi els tres pilars bàsics són un bon estat físic, psíquic i unes bones relacions socials. Quan un ix a la muntanya en solidari experimenta els dos primers pilars, però en realitzar esport en grup el tercer benefici importantíssim que obtenim és la relació social que estableixes. L'esport de muntanya té l'avantatge d'establir relacions molt sanes, no competitives, de gaudi ple. Són relacions molt més relaxades on es fomenta l'amistat, la generositat o l'ajuda als altres. Són valors fonamentals per a qualsevol persona, però especialment per a les majors perquè a partir d'una certa edat sembla que creix la vulnerabilitat. També hem conversat en la vocalia que l'ideal seria reclutar a persones majors que pateixen de dolors perquè coneguen que això no és un hàndicap, poden eixir i practicar exercici. Els beneficis positius són tremends.
 

Quines són les perspectives de futur del teu mandat?

El meu objectiu a futur és donar-nos a conéixer per a aconseguir diverses coses. Primer, per a aconseguir que les persones majors tinguen més visibilitat en la participació en proves esportives, és a dir, que es revisen les categories que hi ha actualment perquè es diversifiquen adequadament entorn de les persones majors. Segon, aconseguir que les persones majors se senten bé, volem augmentar la massa de gent que participe, això és bo tant per a ells com per a la Federació.

Es tracta d'incrementar la participació i la visibilitat juntament amb la cooperació de les persones majors en tots els àmbits de les competicions i activitats no competitives de FEMECV. Amb el temps, això es traduirà en més nombre de jornades, més nombres d'activitats específiques. L'important és que hi haja una participació gran i que els clubs la identifiquen.